APECAT pregunta a Intana: «Editar el disc amb un segell discogràfic és un suport clau»

Encetem un nou capítol d’APECAT pregunta. L’Objectiu: seguir descobrint els punts de vista dels artistes dels segells de l’associació sobre els diversos aspectes del panorama actual de la indústria discogràfica. Núria Moliner lidera la banda barcelonina Intana, de recent formació. Sense anar més lluny, al maig va publicar el seu senzill de debut, What If (Satélite K, 2017). La peça és una carta de presentació nocturna que atrapa gràcies a un dream pop que es desvia cap a la tradició folk americana, remetent tant a Mazzy Star com a Chris Isaak. A la cara B del single també hi apareix No vull saber, on el grup flirteja amb el català en una peça delicada d’atmosferes envoltants i formes minimalistes. El seu primer àlbum hauria de confirmar la sensació que estem davant d’una de les realitats més rotundes de l’escena indie local.

– Com creus que evolucionarà la indústria de la música en els propers cinc anys?
Penso que encara estem en un punt d’inflexió; en un pont entre allò analògic i allò digital. La meva generació hem tingut la sort de néixer i créixer entre els dos formats i, en conseqüència, vivim en un món digitalitzat però alhora alguns som uns romàntics i volem tenir els nostres discos i vinils preferits al prestatge de casa. Segurament el canvi vindrà amb la generació que ja ha crescut jugant amb iPads, mirant Netflix, “escoltant” música a YouTube o fent Skypes des de ben petits.
Penso que el boom d’algunes aplicacions i, en especial, de les xarxes socials són la resposta a la voluntat de la gent d’interactuar en línia cada dia, i per ara les plataformes digitals de música no estan en aquest punt, sinó que són més aviat unidireccionals. Crec que el futur de la indústria serà més interactiu.

– Com creus que ha afectat el canvi de paradigma al dia a dia d’un segell discogràfic?
Opino que ha afectat molt, i segurament les discogràfiques independents són les que en pateixen més les conseqüències. Algunes necessiten pactar percentatges més elevats dels drets editorials de les cançons o fins i tot participar del management per tal de compensar les hores i els recursos invertits.

– I quin valor aporta un segell discogràfic a la feina d’un artista?
Editar el disc amb un segell discogràfic és un suport clau. D’entrada, hi ha moltes hores de feina per tal d’editar, distribuir, gestionar els drets editorials, coordinar l’equip o promocionar un disc. L’ideal com a músic és poder-te centrar a fer música i tocar, i no dedicar el temps en coses que realment no saps o vols fer. A més a més, segurament tindràs bastant més reconeixement o posicionament si darrere teu hi ha algú acompanyant-te. En definitiva, sense el suport dels segells, els artistes estariem sols invertint en el projecte.

– Com valores l’entorn artístic de la indústria musical en aquests darrers anys?
He estat anys tocant en grups d’una forma força precària i t’emmiralles imaginant com serà de fantàstica la situació per a aquells músics que admires. Després però, t’adones que la cosa tampoc està per tirar coets. Penso que hi ha una gran part de grups que som allà, sobrevivint, fent més o menys coses, i després hi ha uns pocs que estan a un altre nivell. Al final això passa en tots els sectors creatius, on les teves hores de feina són valorades segons un catxé que pot variar molt segons la gent a qui arribis.

– I quin paper creus que hauria de jugar APECAT com a associació representativa del segell discogràfic?
Crec que tota associació, organització o sindicat que treballi per representar i defensar els interessos de la indústria discogràfica i els músics és d’ajuda. En el cas de l’APECAT considero que és molt interessant la feina relacionada amb els drets d’autor i les sincronitzacions. Que una cançó teva pugui aparèixer en treballs audiovisuals pot ajudar-te a tenir més retorns per drets d’autor i a arribar a molta més gent.